Col·lecció Antropologia Mèdica

En aquest llibre, el lector hi trobarà una reflexió teòrica acurada i minuciosa sobre les limitacions epistemològiques, ètiques i institucionals que afecten l'àmbit de la salut mental. En aquest text podem observar el resultat de més de trenta anys de recerca que l'autor ha dedicat a problematitzar l'espai d'intersecció entre la salut mental, les ciències socials i els drets humans. Cadascun dels capítols que conformen aquest llibre posa de manifest, d'alguna manera, les diferents formes de coerció que travessen l'àmbit de la salut mental.

Aquest llibre presenta una investigació etnogràfica sobre les persones consumidores de drogues que acudeixen a les sales de consum higiènic (SCH) de Barcelona. En aquest text, guiat per l'antropologia mèdica i el mètode biogràfic, s'analitzen els processos de salut-malaltia-atenció de les persones usuàries de les SCH i la quotidianitat en aquests dispositius. Aquesta anàlisi contribueix a traçar propostes per millorar les polítiques socials i de reducció de danys adreçades a la població estudiada.

"El llibre que teniu a les mans s'atansa a una qüestió complexa i rellevant: l'organització social del gènere i del poder. I ho fa aproximant-se a un àmbit molt concret, el del patiment mental en l'adolescència i la primera joventut de les persones. Gràcies a la perspectiva profunda i atenta de l'anàlisi etnogràfica que ha fet l'autor, s'inverteixen els termes d'aquests dos elements: el patiment mental es representa com un moment -o una sèrie de moments- i l'adolescència i la primera joventut, com un espai. Aquests elements són estudiats per si mateixos i, alhora, també són un lloc privilegiat d'observació per establir conclusions i proposar línies de reflexió que van més enllà dels seus límits inicials." (Del pròleg de Jokin Azpiazu)

La Vieja Guardia de la Antropología Feminista presenta l'obra de quatre antropòlogues de les primeres fornades -Teresa del Valle, Dolores Juliano, Virgínia Maquieira i Verena Stolcke- que uneixen en les persones la disciplina antropològica i el compromís feminista. Com n'assenyala una, l'antropologia els serveix per intentar entendre el món on viuen i el feminisme és l'arma més eficaç per transformar-lo.

Aquest llibre és un exercici de llibertat. La llibertat d'explorar de manera íntima, sincera i profunda les nostres històries. Aquestes narracions vivencials i professionals serveixen per mostrar, explicar o portar a l'espai públic allò obviat. Un dels factors comuns del volum ha estat situar el cos i les emocions al centre de l'argumentació i combinar l'experiència viscuda amb la pràctica clínica i acadèmica. És, en definitiva, un diàleg entre diversos sabers que planteja la maternitat com un fenomen no reduït a la biologia, sinó complex i plural.

El terme “reset” apel·la a la sensació de reinici, parèntesi o stand-by que ha sacsejat les nostres vides des de l'inici de l'any 2020 a conseqüència de la pandèmia de la COVID-19. Com sol passar, els reinicis alimenten la incertesa; en ells es dipositen esperances i també precaucions. Són ambigus en termes de temporalitat, ja que en ells es confon fàcilment l'acte de reiniciar amb allò que ja s'està reiniciant. Són límit i limen, i, com a tals, engoleixen passat, present i futur. Aquest llibre s'ha escrit des del reset de manera coral, ja que incorpora 48 reflexions elaborades durant el punt àlgid de la pandèmia, entre el 14 d'abril i l'11 de maig de 2020, en diferents països.

Els procediments diagnòstics són emblemàtics del treball mèdic. Els estudiosos del camp dels estudis socials de la medicina identifiquen diverses dimensions del diagnòstic que assenyalen controvèrsies, qualitats processuals i evidències contestades. En aquesta antologia, la fluidesa diagnòstica es mostra com un element present en el treball diagnòstic en una àmplia gamma de contextos: des de les interaccions mèdiques a la clínica, els entorns domèstics i altres relacions de treball afectiu, fins a les estructures organitzatives i els desenvolupaments històrics. Els col·laboradors demostren, cadascun a la seva manera, com diferents agents "fan el diagnòstic", posant de relleu els elements multifacètics d'incertesa i mutabilitat que són intrínsecs al treball diagnòstic. Alhora, els autors també mostren com, en el procés de "fer el diagnòstic", les manifestacions de subjectivitats, les representacions d'imaginaris culturals, els processos corporals i els canvis socioculturals contribueixen de manera significativa a configurar la fluidesa diagnòstica.

El propòsit d'aquest llibre és aportar elements a la reflexió sobre comunicació, educació i salut des de les ciències humanes i socials. Aquesta reflexió resulta vital, ara més que mai, tenint en compte l'enorme expansió de mitjans de comunicació com la televisió o els basats en les tecnologies 2.0, que permeten que l'accés als coneixements sobre salut sigui ubicu. L'origen del present llibre és la trobada que es va celebrar, al setembre de 2015, a l'Escola de Salut Pública de Menorca sobre «Educació, promoció de la salut i comunicació. Perspectives des de la història i les ciències socials». Els diferents capítols provenen de la tasca de recerca de diverses disciplines: Antropologia Social, Communication Studies, Història de l'Educació i Història de la Medicina, fet que permet tenir una visió àmplia i variada dels complexos factors que intervenen en els processos d'educació i comunicació sobre salut.