DEMÈNCIA I CURES: MÉS ENLLÀ DE LA PERSONA? Col·loqui en línia, 19 de juny de 2026
Organitzat per Annette Leibing (Université de Montréal), Fernando Vidal (MARC-DAFITS-URV) i Federico Zilio (Università degli Studi di Padova)
Activitat del projecte Human-Robot Interaction with older adults suffering from dementia: Sociocultural and gender differences and ethical and professional implications in the use of companion robots (MyRobot), coordinat per Blanca Deusdad i Fernando Vidal amb el suport del subsidi PID2023-147169NB-I00 del Ministeri de Ciència i Innovació d'Espanya. En cooperació amb el Medical Anthropology Research Center, Universitat Rovira i Virgili, Tarragona (MARC-DAFITS-URV)
Les nocions relacionades de personalitat i identitat personal han estat el nucli filosòfic i ètic de la conceptualització de la naturalesa antropològica de la demència i els seus efectes subjectius i intersubjectius. Lluny de ser una mera teoria, les diferents comprensions d'aquests conceptes tenen efectes pràctics diferents. Testimoni d'això és l'èmfasi estès en la pèrdua de memòria, la idea comuna que en la demència avançada "la persona ja no hi és" o la difusió general del concepte de "cures centrades en la persona". La millor manera d'entendre la demència i condicions similars continua sent objecte de profunds debats en l'àmbit de l'atenció i les ciències humanes i de la salut, i planteja la qüestió central d'aquest taller:
És desitjable o necessari pensar la demència "més enllà de la personalitat"? Si la resposta és sí, com i en quins termes? Si no, quina comprensió de la personalitat coincideix millor amb l'experiència subjectiva i intersubjectiva de la demència, així com amb les exigències d'una cura humana?
Aquestes són les preguntes fonamentals que aquest taller pretén explorar. Ho farà de manera interdisciplinària, reunint filòsofs, antropòlegs mèdics i professionals de la salut. La demència es caracteritza principalment per la deterioració de les funcions que han definit la personalitat i la identitat personal en la tradició liberal: la memòria, l'autonomia individual, la consciència de si mateix. Però les definicions liberals s'han considerat insuficients i s'han proposat alternatives. La personalitat i la identitat es reconceptualitzen com a relacional o incorporada; l'èmfasi es desplaça de l'autonomia a la vulnerabilitat i la interdependència; l'esencialisme individualista es rebutja en favor del narratiu i el constructivisme social; i en general, es dedica més atenció a la dinàmiques fenomenològiques de l'experiència de la demència. L'ús emergent de robots acompanyants en la cura de persones amb demència amplia aquestes qüestions cap al terreny del posthumà. Aquest taller no pretén proporcionar respostes, sinó traçar problemes oberts; discutir possibilitats arrelades en la reflexió filosòfica, la visió etnogràfica i l'experiència professional; i fomentar el diàleg interdisciplinari.
Resum:
Aquest col·loqui interdisciplinari en línia d'un dia de durada reuneix filòsofs, antropòlegs mèdics i professionals de la salut per explorar com la demència interpel·la les idees i les pràctiques sobre la persona i la cura. Es pregunta si és desitjable o necessari pensar la demència «més enllà de la persona». Si és així, com i en quins termes? Si no és així, quina concepció de la persona s'ajusta millor a l'experiència subjectiva i intersubjectiva de la demència, així com a les exigències de les cures ètiques i respectuoses? Adreçat a un públic format per filòsofs, antropòlegs mèdics, professionals de la salut i totes aquelles persones relacionades amb la demència, l'envelliment i l'ètica de la cura, aquesta trobada no pretén donar respostes, sinó plantejar problemes oberts, debatre possibilitats basades en la reflexió filosòfica, els coneixements etnogràfics i l'experiència professional, i fomentar el diàleg interdisciplinari.
