X Col·loqui del MARC: REPENSAR LES CULTURES ASSISTENCIALS EN L'ATENCIÓ SANITÀRIA
El pròxim col·loqui anual del MARC, plantejat per a aquesta edició sota el títol "Repensar les cultures assistencials en l'atenció sanitària", tindrà lloc els dies 25 i 26 de juny en format presencial (Sala de Juntes i Sala de Vistes, Campus Catalunya, URV).
El col·loqui d'enguany té com a objectiu analitzar la paradoxa de l'atenció sanitària actual. Malgrat dècades de reformes orientades a promoure l'equitat, la participació i la humanització de les cures, les desigualtats continuen reproduint-se en la pràctica quotidiana dels serveis de salut. Protocols inclusius, marcs de competència cultural o estructural, estratègies de decisió compartida i dispositius participatius conviuen sovint amb dinàmiques que invisibilitzen les condicions socials del patiment, jerarquitzen els sabers i restringeixen l'agència de pacients i comunitats.Aquesta paradoxa ens obliga a interrogar les cultures assistencials que configuren la pràctica sanitària. No es tracta només d'avaluar polítiques o d'introduir noves eines, sinó d'analitzar els entramats de valors, categories, normes, sabers i rutines institucionals que determinen què es reconeix com a problema clínic, quins coneixements es consideren legítims i com s'organitzen les relacions entre professionals, pacients i comunitats. La cultura no actua aquí com un context extern, sinó com el mateix medi que estructura la producció quotidiana d'equitat o exclusió.El X Col·loqui del Medical Anthropology Research Center (MARC) proposa abordar aquestes qüestions des d'una perspectiva interdisciplinària que articula l'antropologia mèdica, la salut pública, els estudis de comunicació, la infermeria i els estudis organitzacionals, entre d'altres. Les taules dedicades a una nova cultura assistencial, a la competència estructural, a la participació social i comunitària i a la comunicació i humanització de les cures examinen diferents dimensions d'un mateix problema: com transformar les lògiques culturals que donen forma a la pràctica sanitària sense reduir la complexitat dels contextos ni simplificar les tensions inherents a la cura. Repensar les cultures assistencials significa, en darrer terme, obrir un espai de debat sobre com reconfigurar des de dins els sistemes de salut per fer-los més reflexius, participatius i socialment justos.