URV Membres del MARC

Doctorat d'Antropologia y Comunicació de la Universitat Rovira i Virgili, llicenciada en Antropologia Social i Cultural (2012) i Màster en Antropologia Mèdica i Salut Internacional (2014) per la URV i Treballadora Social per la Universitat de València (2009). Des de l'any 2013 treballa com a investigadora en projectes d'investigació sobre salut, salut mental i joventut per a entitats com l'Institut Borja de Bioètica i el Col·legi Oficial de Treball Social de Catalunya. Actualment desenvolupa la seva tesi doctoral sobre trastorns mentals severs i cura a l'espai domèstic. Ha estat com a estudiant becària per Santander Iberoamérica en el Instituto de Ciencias Antropológicas de la Universidad de Buenos Aires (2015).

Doctora en migracions i mediació social per la Universitat Rovira i Virgili (2015). Màster en Psicologia Social i Violència Política per la Universidad San Carlos de Guatemala (2004) i Màster en Migracions i Mediació Social (URV, 2010). Llicenciada en Treball Social per la Universitat Rafael Landívar (Guatemala, 2000). La seva experiència docent va començar a Guatemala als anys 90. És membre de L'ITA, de la Càtedra d'Inclusió Social, del Medical Anthropology Research Center (MARC, URV) i de la junta de la Facultat de Ciències jurídiques de la URV. S'ha especialitzat en el fenomen de la resiliència i el seu enfocament. És autora de diversos llibres i capítols de llibres i té nombrosos articles en revistes indexades que aborden la resiliència en contextos migratoris, el feminicidi, les parelles mixtes i la docència en treball social. Ha participat en projectes de recerca R+D en temàtiques diverses (cures; consum de drogues; envelliment; entre les més recents). Ha estat revisora de revistes d'alt impacte. Recentment ha començat a investigar sobre l'envelliment des de diferents àmbits, sent actualment Investigadora Principal del projecte AGORAge. Ageing in caring community (pilot del projecte H2020-COESO), i com a membre del projecte Active Ageing, a healthy lifestyle coordinat per la universitat de Palacký University Olomouc (Rep. Txeca).

És Llicenciada en Geografia i Història per la Universitat de Barcelona (1979), Master en Antropologia de la Medicina a la Universitat Rovira i Virgili (1994-96), i Doctora en Antropologia Social y Cultural (URV, 2001). Membre de l'Associació Dret a Morir Dignament, DMD-Catalunya i de KREAMICS, Associació d'afectats per cremades de Catalunya. Autora de llibre, entre altres, como Amores lejanos. Historias de parejas transnacionales amb Jordi Roca (2016), Perder la Piel (1996), El paciente inquieto. Los servicios de atención médica y la ciutadania (2013) i La piel curtida (2008).

Núria Araüna és doctora en Comunicació per la Universitat Rovira i Virgili, màster en Documental Creatiu i membre del grup de recerca Asteric. Ha participat a projectes d'investigació dedicats a l'estudi de les identitats culturals en les representacions audiovisuals i, particularment, el gènere i les relacions sexuals i afectives. També s'especialitza en públics adolescents respecte l'ús dels mitjans digitals. Actualment participa en un projecte I+D (Memorias en segundo grado: posmemoria de la Guerra Civil, el Franquismo y la Transición Democrática en la sociedad española contemporánea) i dirigeix un LINE sobre Jocs. És la representant dels joves investigadors europeus (YECREA) en la secció de Gènere i Comunicació d'ECREA (Europan Communication Research and Education Association).

Adam Aronovich es doctorà en Antropologia i Comunicació per la Universidad Rovira i Virgili, on també va realitzar un Màster en Antropologia Médica i Salut Global. Tiene grados en Psicología y Ciencias Cognitivas por la Universidad Ben Gurion en Beer Sheva, Israel, y un Diplomado en Medicina Tradicional Mexicana de la Universidad de Morelos a México. Realizó un extens treball de camp a l'Amazonia peruana, explorant els efectes terapèutics de l'ayahuasca i les complejitats i contradiccions del turisme chamánico. A més del seu interès per les aplicacions terapèutiques i extraterapèutiques de les medicines psicodèliques i la seva creixent inclusió en l'escenari global, s'interessa per les dimensions socials, culturals i ambientals de la salut mental i pel cirurgia de nous paradigmes de salut i benestar més allá. del individualismo extrem de la modernitat.

Doctor en Antropologia, és professor universitari a la Facultat d'Infermeria de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona. La seva principal línia de recerca se centra en la història de les institucions d'assistència a Espanya. En relació amb aquesta matèria ha estat guardonat, el 2014, amb el XLV Premi d'Història de la Medicina de Fundació Uriach i, en 2019, amb el XXIII Premi d'Història de la Medicina Catalana «Oleguer Miró i Borràs». En els últims anys, la seva activitat investigadora s'ha ampliat amb treballs relacionats amb la història de les professions sanitàries i amb el procés de reforma sanitària durant el franquisme.

Dèborah és Antropòloga (Diplomat) i Epidemiòloga (Màster) amb 10 anys d'experiència en projectes de recerca transnacionals i internacionals que involucren enfoques i anàlisis qualitatius i quantitatius. El seu treball i experiència professionals li han permès aplicar diferents enfoques, critiques i interpretacions que ajuden a millorar el valor i l'aplicabilitat dels resultats de la investigació a la població de mostra rellevant, així com a la gran població mundial. Ha treballat com a analista sènior de projectes a Àfrica centrats en la inclusió financera de la població marginada. Deborah troba un gran plaer en la interacció amb professionals de diverses experiències i enfocaments acadèmics i filosòfics, i busca sempre involucrar diferents perspectives en el diàleg de recerca. El seu doctorat està centrat en la masculinitat i el càncer de pròstata i testicles.

Dr. Belzunegui-Eraso, actualment és membre de l'departament d'Història i Història de l'Art (secció de Sociologia) a la Universitat Rovira i Virgili (Espanya). Les seves àrees d'investigació són l'exclusió social i pobresa i el seu impacte sobre la salut. Actualment treballa en l'anàlisi dels determinants socials de la salut. Habilitats i experiència: Investigació social quantitativa, sociologia, capital social, exclusió social i salut pública. Ha estat investigador principal en projectes competitius a nivell nacional i internacional i director del mòdul Jean Monnet "Els reptes de la Unió Europea en l'agenda social: pobresa, desigualtat i inclusió social". Web of Science InvestigadorID: I-7657-2015.

Serena Brigidi és Ph.D en Antropologia de la Medicina. Tesis en Migració i Salut Mental (2009, URV); Menció honorífica en el Premi Marquès de Lozoya (2010). Des del 2010, treballa en diverses Universitats de Ciències de la Salut a Catalunya (UAB, URV, UVIC, URL) i en projectes de formació per a professionals de la salut en qüestions de gènere i salut. Cofundadora de MATER, Observatori de les Maternitats i paternitats contemporànies. Coordinadora, des del 2010, el Seminari Cinema, Salut i Cultura. Co-fundadora de OVO, Observatori de la Violència Obstètrica a Espanya. Membre de la junta de Dona Llum, Associació catalana per 1 part Respectat. Membre de CAPS - Centre d'Anàlisi i Programes Sanitaris. Experta en l'àmbit de gènere i salut, les seves línies d'investigació s'emmarquen en violències de gènere, violència obstètrica, medicalització de el part / embaràs / criança, lactància materna, migració i salut / salut mental.

 Doctora en Antropologia Social per la Universitat de Barcelona (2016) amb una tesi fruit d'una etnografia desenvolupada entre 2008 i 2015 amb població indígena Kukama-Kukamiria del Baix Marañón, Perú. Investigació que indaga en la cosmologia aquàtica, la cultura pesquera i la conflictivitat socioambiental a la Reserva Nacional Pacaya Samiria i la seva àrea d'influència. Ha col·laborat amb institucions públiques i entitats en la realització de recerques en temàtiques com medi ambient i cooperació internacional, entre altres temes com dones empresonades, i joventut. Ha dut a terme estades de recerca a la Universidad de Costa Rica i en dues universitats de Perú, rebent finançament per part de AECID (España) i del CNRS (Francia). A més de continuar investigant en matèria d'antropologia ambiental a l'Amazònia peruana, des de 2018 ha iniciat una nova línia de recerca en Antropologia de l'Alimentació. És membre del Grup de Recerca Consolidat, Grup d'Antropologia Social de la Universitat Rovira i Virgili (URV) des de 2017 (SGR 00023). Ha treballat com a docent a la Universitat de Lleida i des de 2017 és investigadora postdoctoral a la URV. Ha publicat diversos llibres, capítols de llibre i articles derivats de les seves investigacions.

Doctora en Filosofia (Unicamp, 1992), Professora Titular del Departament de Sociologia i Ciència Política de la Universidad Federal de Santa Catarina. Postdoctorat Sènior en l'École des hautes études en sciences sociales, EHESS (França). Estada de recerca (2019) en la Universidad de Buenos Aires-UBA (l'Argentina) i Université Paris Diderot- Paris VII (França). Coordinadora del Projecte Capes- Cofecub, amb la Université de Paris-8- Vincennes- Saint- Denis, titulat: "La disseminació dels sabers experts en el domini de la infància" (2019-2022). És vicepresidenta de la Societat Brasilera de Bioètica- Regional Santa Catarina (SBB-SC). Consultora ad hoc de diverses publicacions científiques. Ha estat professora visitant a l'EHESS (Paris- França), la Universitat Nacional de Colòmbia, la Universitat Nacional de Rosario (l'Argentina) i el College de France. Ha publicat diversos llibres, entre ells: «De la compaixão à solidariedade: uma genealogia da assistencia médica» (2000), «Loucos e Degenerados : uma genealogía de la psiquiatría ampliada» (2012), «Uma sala tranquila : neurolépticos para uma biopolítica da indiferença» (2019) És Ambaixadora institucional Internacional de la Facultat de Psicologia de la Universidad Nacional de Rosario-Argentina.

Estudiant del Programa de Doctorat d'Antropologia i Comunicació de la Universitat Rovira i Virgili i Magister en Psicologia Clínica d'Adults amb especialització en psicoanàlisi de la Universidad de Chile. Mauricio és membre del Medical Anthropology Research Center (MARC) de la Universitat Rovira i Virgili i investigador associat del Laboratorio Transdisciplinar en Prácticas Sociales y Subjetividad (LaPSoS) de la Universidad de Chile i del Programa de Cooperación Científica Estratégica con el Sur Global (COOPBRASS), el qual reuneix a investigadors/es del Brasil, Mèxic i Xile. La seva recerca se centra en la intersecció entre les transgressions de la llei, discursos i pràctiques psi, experiència moral i vida quotidiana de joves en conflicte amb la llei a Xile. Ha estat acadèmic i supervisor clínic de la Universidad de Santiago de Chile, a més d'investigador invitat en el Programa de Postgrau del Departament de Psicologia Social de la Universidad Católica de São Paulo, Brasil (PUC/SP).

Lina Casadó és Antropòloga i Infermera, Màster en Antropologia Mèdica i Doctora en Antropologia per la Universitat Rovira i Virgili. Des de l'any 2003 ha participat en diferents projectes sobre salut, alimentació i cos. Ha estat professora visitant en el Departament d'Antropologia de la Universitat de Durham al Regne Unit i investigadora visitant a The Amsterdam School for Social Science Research (ASSR) de la Universiteit van Amsterdam. Actualment es professora en el Departament d'Infermeria de la URV. 

Rosalía Cascón-Pereira (doctora, 2006) és professora titular de Gestió de Recursos Humans i Comportament Organitzacional a la Universitat Rovira I Virgili, a Tarragona (Espanya). Com híbrida professional (economista, URV 2000 i psicòloga sanitària, UB, 2005), sempre ha reconegut la importància de les identitats socials per entendre el comportament humà i les dinàmiques dins de les organitzacions. Per això, la seva recerca s'ha centrat en la identitat social en les seves múltiples manifestacions: identitat professional, cultural, de malalt crònic, de consumidor ètic i de expatriat. Altres interessos d'investigació se centren en les reunions en el lloc de treball, el benestar emocional, els significats, la investigació de la gestió sanitària i l'assistència sanitària col·laborativa. Els seus articles sobre aquests temes s'han publicat en revistes d'alt nivell com Scandinavian Journal of Psychology, British Journal of Management, Journal of Consumer Culture, Journal of Pain, Business Research Quarterly, Social Science and Medicine, Thinking Skills and Creativity, Journal of Geography in Higher Education, Organization Studies, etc. i ha rebut premis internacionals per les seves investigacions. Ha estat professora i investigadora visitant a l'Escola Andalusa de Salut Pública, la Universitat de Leeds (Regne Unit), la Universitat Nacional d'Irlanda (Irlanda) i la Universitat de Stirling (Regne Unit). Desenvolupa la seva carrera professional també com a consultora de RRHH per diverses organitzacions públiques i privades. Actualment, és coeditora d'un Manual de Mètodes d'Investigació per a l'estudi de la identitat.

Llicenciat en Ciències Polítiques i de l'Administració per la UAB (2008) i Màster en Antropologia i Etnografia a la UB (2012). Actualment es troba en la fase final de la realització del seu doctorat sobre masculinitats, joventut i patiment mental dins del programa en Antropologia i Comunicació de la URV. Va realitzar una estada de recerca al Instituto de investigaciones Gino Germani (UBA, Argentina). És professor col·laborador i tutor del Postgrau de la UOC-URV en Salud mental colectiva: dispositivos y herramientas para la elaboración de procesos participativos en salud mental. Ha participat i participa en diferents projectes d'investigació en el camp del patiment mental i la prevenció de violències masclistes amb joves. És coordinador d'àrea i cooperativista de la Cooperativa Candela Acció Comunitària i Feminista SCCL (www.candela.cat) des de 2011 i participa com a educador i coordinador de projectes en el camp de la salut mental juvenil amb la Cooperativa Aixec SCCL (www.aixec. cat).

Carlos Chirinos és doctor en Antropologia i Comunicació per la Universitat Rovira i Virgili (URV, 2021), màster en Antropologia Mèdica i Salut Internacional (URV, 2015), i llicenciat en Antropologia Social (Pontifica Universitat Catòlica del Perú, 2010). Actualment realitza una estada post doctoral a Oxford Brookes University (2022) sobre cures de llarga durada i envelliment. És professor de la URV i membre del Medical Anthropology Research Centre (MARC-URV). Ha participat en estudis qualitatius vinculats a l'educació, la cura i la salut en zones rurals de les andes i la selva peruana. Les seves línies de recerca principals són la salut i la malaltia, el gènere, la cura social i l'envelliment. Destaca el seu treball etnogràfic sobre esposos grans cuidadors en contextos de discapacitat i malaltia a l'àmbit rural espanyol. És membre de l'equip de recerca dels projectes R+D GenderCare (2018-2021), Projecte CUMADE (2020-2021) i Projecte R+D CareModel (2021-2024).

Estudiant de Doctorat Internacional al programa d'Antropologia i Comunicació (URV). Graduat en Antropologia Social i Cultural (Universitat de Sevilla, 2016) i Màster en Antropologia Mèdica i Salut Global (URV, 2019). Des del 2014 els seus estudis s'han centrat en la migració romanesa a Espanya i els seus aspectes socioculturals, com ara la religió ortodoxa i l'alimentació. Va realitzar una estada de recerca a Bucarest al Departament d'Antropologia Biomèdica del Fr. I. Institut Rainer d'Antropologia (Romania, 2020). Actualment està desenvolupant la seva tesi doctoral sobre conflictes ambientals, cossos tòxics i percepcions d'una etapa comunista a postcomunista a la regió de Transilvània.

Doctora en Antropologia i Comunicació (2018). Màster en Antropologia Mèdica i Salut Internacional (2012). Diplomada en Fisioterapia a la Universitat de Vic (1998-2001). Postgrau en Neurologia, formada en Basale Stimulation®, Affolter, Concepte Halliwick i Kinaesthetics. Co-directora y fisioterapeuta de CRIV Teràpies. Professora associada de la Universitat de Vic (UVic-UCC) i de l'Escola Universitària Gimbernat (EUG St Cugat).
Membre del Grup de Teràpia Aquàtica del Col·legi de Fisioterapeutes de Catalunya.

Doctora per la Universitat de Barcelona (1978). Estades post-doctorals a l'École des Hautes Études en Sciences Socials i al Laboratoire d'Antropologie Social, París (1984), i al Goldsmiths College, Londres (1991). Ha participat i ha estat investigadora principal en diversos projectes de recerca, finançats per organismes públics i privats. Recentment, ha impartit un curs de doctorat a la Universidad de Buenos Aires, ha estat visiting scholar al Goldsmiths College i al Birkbeck College (Londres). Ha participat en l'activitat política entre 1995 i 2012 com a regidora de l'Ajuntament de Tarragona, Diputada del Parlament de Catalunya i consellera del Consell de l'Audiovisual de Catalunya. Actualment, presideix la Fundació Nous Horitzons.

JosepM. Comelles (Barcelona, 1949) és actualmente professor emérit de la URV. Llegado a Tarragona en 1977 és un dels fundadors del DAFITS y de la antropologia médica a España. Es doctor en Antropologia (EHESS, París) i doctor en Medicina (UB). Llicenciado en Filosofia i Lletres (sección Psicología, UB) i especialista en Psiquiatria (UAB, 1976). Ha estat professor convidat a les universitats de París X (Nanterre), Lumière Lyon 2, Amsterdam, Perugia, Buenos Aires i al CIESAS (México DF). Els seus camps d'especialitat són l'antropologia mèdica i la història de la ciència (antropologia, medicina i psiquiatria), amb un raconet reservat per la Romeria del Rocio a Andalusia i per la etnografia visual. A la URV, va ser el fundador del Màster en Antropologia Mèdica i Salut Internacional (2006-2014), del doctorat en Antropologia Mèdica (1994-2000), del de Antropologia i Comunicació i del MARC.

Doctor en Antropologia Mèdica per la URV (2010). Llicenciat en Ciències de la Comunicació (Universidad de Buenos Aires, 1997), Màster en Opinió Pública (FLACSO, 1998), Màster en Antropologia Social i Cultural (UAB, 2005). Professor associat a la URV, codirector i coordinador del Postgrau en Salut Mental Col·lectiva (FURV-FCCSM) i consultor a la UOC. Ha realitzat treballs de recerca en el camp de la salut, la salut mental i la comunicació comunitària. És fundador i coordinador general de l'Associació sociocultural Ràdio Nikosia. A més de pertànyer al Grup de Recerca en Antropologia Social (URV), és coordinador del Grup de Recerca en Antropologia de la Bogeria, de l'Institut Català d'Antropologia.

Coral és professora d'Historiografia, Arxivística, Història Medieval i Història de les Dones a la URV i del Màster Interuniversitari d'Estudis de Dones, Gènere i Ciutadania, del qual és coordinadora. Fou cofundadora el 1989 del grup multidisciplinar de recerca GRÊC (gènere, raça, ètnia i classe) de dita Universitat, del qual ha estat coordinadora del 2004 al 2009. És investigadora-fundadora del MARC, i del grup de recerca Magenta. És investigadora principal del grup de recerca Per amor a la ciutat. Estudis Feministes i investigadora principal de projectes d'I+D+I. Forma part de la Comissió de Plans d'Igualtat de la URV. Ha estat coautora de la pàgina web del GRÈC. Ha publicat nombrosos articles i varis llibres de temàtica de gènere i feminisme, i d'història de la medicina.

Actualment és coordinadora del projecte europeu H2020 SoCaTel. A multi-stakeholder co-creation platform for better access to Long-Term Care services (2017-20). Doctora en Sociologia (UB, 2002). Llicenciada en Geografia i Història, especialitat en antropologia cultural (UB, 1989). Becària post-doctoral Fulbright a les Univ. de Boston i Harvard (2003). Guanyadora del XII Premi Batec per a la Recerca i Innovació Educativa, amb l'obra Immigrants a les escoles (2009). Professora a la URV des de 2009. Editora del Special Issue Journal of Social Service Research (2016) sobre envelliment i crisi econòmica. Coordinadora del Màster Interuniversitari en Antropologia Mèdica i Salut Global, des de 2016. Ha participat en el projecte COST Action IS1102 Social services, welfare state and places (2011-2016). Investigadora al projecte COST Action IS1402 Ageism, a multi-national interdisciplinary perspective. És membre de la Càtedra d'Habitatge i de la Càtedra UNESCO del Diàleg Intercultural Mediterrani, de la URV.

Jordi Farré és professor agregat dels Estudis de Comunicació de la URV. Els seus interessos de recerca se centren en l'estudi dels processos i les pràctiques de la comunicació de risc, amb especial èmfasi en la confiança, la governança del risc i la percepció del risc com un tot comunicatiu. És autor de diversos llibres i articles, entre els quals 'Teoría de la comunicación de riesgo' en coautoria amb Juan Luis Gonzalo. Ha estat investigador principal de dos projectes consecutius finançats pel Ministeri de Ciència i Tecnologia (SEJ2004-00892 ) i ( SEJ2007 63095) i ha participat en un projecte del 7è Programa Marc de la UE (KBBE-2009-3-245124. Benefit / risk perception and communication in the food chain). És director del Grup de Recerca en Comunicació ASTERISC.

Investigador predoctoral beneficiari d'un contracte de Formació de Professorat Universitari del Ministeri d'Universitats (FPU 2019 fins a 2026). Graduat en Antropologia i Evolució Humana (URV / UOC, 2018), Màster en Comerç Internacional (ISEAD, 2012) i Màster en Antropologia Biològica, especialitat en diversitat humana i aplicacions biomèdiques (UB / UAB, 2020). Ha desenvolupat tasques d'assistent d'investigació i contractista extern en institucions com la Stanford Law School de la Universitat de Stanford i el Graduate Institute Geneva, treballant en l'anàlisi de xarxes socials i l'impacte de biaixos cognitius en la presa de decisions. Més recentment ha dut a terme recerca sobre l'etiologia de l'esquizofrènia en la FIDMAG Research Foundation de les Germanes Hospitalàries. Com a estudiant ha estat beneficiari d'una beca de mobilitat internacional MOU Pràctiques al James E. Rogers College of Law de la Universitat d'Arizona (2015), d'una beca de col·laboració de el Ministeri d'Educació, Cultura i Esport (2017) i d'una beca de màster de la Fundació Universia (2019). Actualment desenvolupa la seva tesi sobre gestió col·laborativa de la medicació en trastorns mentals severs, alternatives a la coerció i aproximacions socials a la salut mental en el Medical Anthropology Research Center.

Juan Luis Gonzalo és professor lector del Departament d'Estudis de Comunicació de la URV. La seva tesi doctoral se centra en la comunicació de risc i és autor de diversos llibres i articles,  entre els quals 'Teoría de la comunicación de riesgo' en coautoria amb Jordi Farré. És membre del Grup de Recerca en Comunicació ASTERISC.

Doctora en Geografia i Història, Programa Antropologia Urbana (UB, 1994). Membre del Centre de Recerca en Antropologia Mèdica (MARC). URV. La seva línia de recerca se situa a la intersecció de l'antropologia de l'alimentació, la salut i el gènere. Espanya i Mèxic són les seves àrees d'especialització etnogràfica. Ha coordinat diversos projectes nacionals i internacionals relacionats amb la seguretat alimentària, la medicalització del cos i l'alimentació, les desigualtats socials en salut i les polítiques públiques. Ha assumit diferents càrrecs de gestió acadèmica, sent directora del Departament entre 2016 a 2020 i coordinadora del Grup d'Antropologia Social (Grup de recerca consolidat, SGR-2017 00023). Ha estat investigadora visitant, entre altres, al Centre Edgar Morin (CNRS, París), Centro de Investigaciones y Estudios Superiores en Antropología Social (CIESAS, Mèxic); i Visiting Fellow a la Durham University (UK) i al Food Studies Center de la SOAS, entre d'altres. És autora/editora de nombrosos llibres i articles científics.

Professor At Honorem del Departament de Ciències Mèdiques Bàsiques de la URV i membre investigador de l'Institut d'Investigació Sanitària Pere Virgili (Salut i Medi Ambient). Doctor en Medicina (URV-2004), Metge especialista en Cirurgia General i Digestiva (MIR-1981) i Metge especialista en Medicina Preventiva y Salut Pública (2003). Màster en Salut Pública (UB-1991). Ha exercit càrrecs com a metge assistencial, de gestió a diversos nivells, i d'alta responsabilitat en el terreny de la Salut Pública. Ha sigut professor associat del Departament de Ciències Mèdiques Bàsiques de la URV fins al 2016 i Epidemiologia del MAMSI des de 2006 fins al 2015. Ha sigut Secretari de Salut Pública del Departament de Salut del Govern de la Generalitat de Catalunya entre 2016 i 2020, i actualment es professor visitant del Màster de Polítiques Públiques i Socials de la Universitat Pompeu Fabra-Johns Hopkins University. Col·labora amb El Periódico i La República.

Nofit és doctora en Antropologia per la Universitat de Califòrnia (2016). Actualment és becària Marie Sklodowska-Curie i becària Beatriu de Pinós al Departament d'Antropologia, Filosofia i Treball Social de la URV. El seu projecte de recerca actual estudia la relació de les persones amb el futur en temps de crisi i canvi social analitzant la seva relació amb la infància, la criança i l'ús de tecnologies digitals per part dels infants. L'estudi aborda aquests temes a través d'una exploració etnogràfica dels contextos relacionals més amplis dins dels quals es du a terme la participació dels infants i els pares amb les tecnologies digitals, incloent espais com Fabrication Labs i Makerspaces, atenent en particular a l'experiència de joc i la creativitat d'una banda, i als aspectes d’addicció per l'altre. Els projectes d'investigació anteriors de la Nofit inclouen un estudi de les missions humanitàries catòliques carismàtiques a França i a Rwanda, i un estudi de les pràctiques neo-xamàniques als Estats Units. Els seus treballs anteriors van rebre el suport de la Fundació Wenner Gren, la Society for Psychological Anthropology i la Universitat de Califòrnia, entre d'altres.

Natàlia Lozano Monterrubio és doctora en Comunicació amb menció internacional per la Universitat Rovira i Virgili (2015). Llicenciada en Publicitat i Relacions Públiques (URV 2008), Màster en Relacions Públiques Internacionals (Universitat de Cardiff 2010) i Màster en Formació del Professorat de Secundària (URV 2016). Les seves investigacions es centren en les relacions públiques en línia, la comunicació alimentària, les marques turístiques i la gamificació. Ha participat en el projecte FoodRisC finançat per la Unió Europea sobre seguretat alimentària, EYTO concedit per l'Agència Executiva de Salut i Consumidors sobre la promoció d'estils de vida saludables entre adolescents, COMTUR sobre la influència dels mitjans socials en la presa de decisions turístiques del MICINN i el projecte pont Aula de Jocs concedit per l'ICE-URV per introduir els jocs de taula en centres educatius com a eines per a l'ensenyament d'habilitats transversals.

Dr. Martínez és Professor Distingit i responsable del Centre de Recerca en Antropologia Mèdica (MARC) de la Universitat Rovira i Virgili. Es va doctorar a la Universitat de Barcelona amb una tesi que va ser publicada posteriorment (2000) per Routledge amb un pròleg d'Arthur Kleinman (Harvard University). Ha estat investigador visitant a la Universitat de Califòrnia a Berkeley, la Universitá degli Studi di Perugia i la Universitat de Califòrnia a San Diego (Fulbright), entre d'altres. Des del 2017 és afiliat internacional al Center for Global Mental Health (UC San Diego); autor o coautor de més de 30 llibres i informes i 120 capítols de llibres i articles en revistes principals com Social Science & Medicine, Culture, Medicine and Psychiatry i Medical Anthropology. Dr. Martínez ha estat expert i avaluador per a diverses institucions, com ara l'Organització Mundial de la Salut i els Programes Marc de la Comissió Europea.

Estudiant de el doctorat en Antropologia i Comunicació, Universitat Rovira i Virgili (Espanya). Llicenciada en Periodisme (2015), Universitat d'Holguín (Cuba) i Màster en Ciències Socials (2017), Universitat d'Orient (Cuba). Té experiència com a professora de Periodisme a la Universitat d'Holguín (Cuba) i com a periodista. Ha publicat articles en les revistes Communications Papers i index.comunicación. S'ha especialitzat en temes relacionats amb la representació en comunicació i la influència de les TRIC en l'educació i la comunicació.

Doctora en Antropologia Mèdica (URV, 2013) i Màster d'Antropologia Mèdica i Salut Internacional (URV, 2008), premi extraordinari de màster i de doctorat. Llicenciada en Antropologia Social i Cultural (UB, 2002) i Diplomada en Educació (UB, 1999). Els seus camps d'expertesa són el mètode etnogràfic, la investigació qualitativa aplicada en salut i l'anàlisi de la narrativa de la malaltia. Ha treballat àmpliament el tema de l'experiència i la gestió de les malalties cròniques (cronicitat) i àmbits relacionats com la discapacitat, la dependència, les polítiques públiques i la salut global. Actualment és investigadora postdoctoral en el projecte Anthropology and Phenomenology of the Locked-In Syndrome al Departament d'Antropologia, Filosofia i Treball Social de la Universitat Rovira i Virgili (DAFiTS-URV) i membre del Centre de Recerca en Antropologia Mèdica (MARC-URV). És professora a la Facultat de Medicina de la UB i a l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal).

Mª Antonia Martorell Poveda (Tarragona, 1965). Infermera i Antropòloga. Doctora en Antropologia Mèdica per la Universitat Rovira i Virgili (2009). Professora Titular d'Universitat del Departament d'Infermeria de la Universitat Rovira i Virgili (URV). Coordinadora per la URV de la Xarxa Iberoamericana d'Infermeria (RIE). Representant al MARC pel Departament d'Infermeria. Ha estat investigadora i professora visitant en el Centre d'Investigacions i Estudis Superiors en Antropologia Social (CIESAS, Ciutat de Mèxic), Departament d'Antropologia de la Universitat Autònoma de l'Estat de Morelos (Cuernavaca, Mèxic), i a l'Institut de Saúde Coletiva, Universidade federal da Bahia (Salvador, Bahia, Brasil). La seva línia de treball principal es desenvolupa entorn de l'estudi sociocultural de la demència, amb especial èmfasi en la malaltia d'Alzheimer. Sobre aquest tema, té publicat el llibre: Recuerdos del corazón: vivencias, prácticas y representaciones sociales de familiares cuidadores de personas con alzhéimer. Editorial Grupo 5, 2015.